divendres, 25 de gener de 2013

Tabac

La nicotina és el principal alcaloide psicoactiu present en el tabac. Aquest és un potent estimulant del sistema nerviós central a més de posseir un alt poder addictiu. Hi ha gent que afirma usar el tabac per relaxar-se, és a dir, com una mena de depressor del sistema nerviós central però aquest no actua com a tal. Produeix un efecte de relaxació pel fet que es calma l'ansietat produïda per l'abstinència del consum ja que, com diem, té un alt poder addictiu.

La nicotina procedeix d'una planta solanàcia anomenada Nicotiana tabacum. S'obté de les fulles d'aquesta planta després d'un procés d'assecat i manufacturació. I, tot i que actualment el seu consum és, majoritàriament fumat, també pot ser aspirat o bé mastegat, formes de consum d'altres èpoques que encara existeixen de forma residual.

El fum de la cigarreta conté aproximadament uns 4000 components tòxics, produïts no únicament per la combustió del tabac sinó, per la dels afegits que la indústria tabaquera utilitza durant la seva elaboració i per la combustió del paper que s'usa per elaborar els cigarrets. Entre aquests components es troben carcinògens com els hidrocarburs, fenols, etc., el monòxid de carboni (CO), agents irritants com la benzoquinona, l'amoníac i altres, i un grup heterogeni residual, a més de l'alcaloide principal: la nicotina.

Història

A la zona de Turquia i altres països propers es fumava d'una altra manera, mitjançant les anomenades shishes o narguiles on, el fum del tabac és filtrat i aromatitzat després de passar per un dipòsit d'aigua.

Al 1492 Colom va portar el tabac d'Amèrica al retorn del seu primer viatge i són els espanyols i portuguesos els qui el van introduir a la resta d'Europa. Fins al segle XIX, es va considerar l'època ecològica del tabac on el seu consum era minoritari (homes adults).

El tabac no es va considerar un problema de salut pública realment fins que es va inventar la màquina per elaborar cigarrets ja que, a través de la mateixa, el seu consum es va popularitzar, especialment arran de la Primera Guerra Mundial, on el cigarret "ajudava" a els soldats a passar llargues jornades a les trinxeres. En aquesta època es produeix l'epidèmia de la cigarreta, on el seu consum augmenta. És en les guerres on es donava un alt consum de tabac ja que, es subministrava als soldats tabac juntament amb la seva ració de menjar.

Al 1930 hi ha un gran hàbit de fumar cigarrets, es considera una cosa moderna. Ja al 1913, la companyia tabaquera Reynolds introdueix la seva pròpia marca de tabac com el primer cigarret modern fabricat amb tabac barrejat i llança la seva primera campanya publicitària als EUA. Al 1920 les dones es converteixen en el blanc de les companyies tabaqueres, a més, va ser associat al moviment feminista. El tabac s'associa a modernitat, avanç tecnològic i a més ja no és considerat un producte bàsicament d'homes, és per a tots.

En els anys 40 i 50, comencen a aparèixer els dubtes i comença a créixer la preocupació ja que sorgeixen els primers estudis sobre els seus efectes nocius. El càncer de pulmó fins llavors era una cosa estranya però a partir d'aquest moment passa a ser la primera causa de mort i, mitjançant diversos estudis s'arriba a vincular el consum de cigarrets amb aquest càncer. Més endavant, altres estudis revelessin que no únicament produeix càncer sinó que també té efectes cardiorespiratoris, cerebrals, etc.

Als anys vuitanta es comença a investigar sobre els efectes del fum de la cigarreta a terceres persones, és a dir, es comença a veure quins efectes té sobre els anomenats fumadors passius.

Farmacocinètica

La farmacocinètica fa referència al pas de les substàncies a través de l'organisme en funció del temps i la quantitat administrada. Es divideix en 4 fases que són: absorció, distribució, metabolisme i eliminació.

Absorció
La quantitat de nicotina absorbida pel cos dependrà de molts factors, des dels instruments que s'usen, la via per la qual s'administri o la profunditat de les calades, entre d'altres.

Quan el tabac és fumat, la nicotina s'absorbeix fonamentalment a través dels pulmons i en menor mesura, a través de la mucosa bucal, gastrointestinal i la pell.

Distribució
Quan la nicotina entra al cos, és distribuïda ràpidament per la sang i creua la barrera hematoencefàlica. La nicotina triga uns 7 a 10 segons en arribar al cervell quan aquesta és inhalada (fumada). Aquesta rapidesa és un dels factors que contribueix al seu alt poder addictiu. La nicotina comença a desaparèixer del cos cap a les dues hores encara que oscil·la per la variabilitat individual.

Metabolisme
Es metabolitza al fetge mitjançant uns enzims del citocrom P450 i, en menor mesura també és metabolitzada al cervell i als pulmons. Al metabolitzar la nicotina per oxidació, es crea un metabòlit anomenat cotinina. A més, la nicotina és un inductor enzimàtic, és a dir, afecta les concentracions plasmàtiques d'altres substàncies, en aquest cas, accelera el procés de destrucció de la cafeïna, la teofil·lina, els antidepressius, els ansiolítics o els analgèsics.

Excreció
L'excreció d'aquesta substància és bàsicament renal i varia segons el pH de l'orina, sent el pH àcid més favorable per a la seva eliminació. Altres vies més minoritàries d'eliminació són la saliva, la suor i la llet materna.

Mecanisme d'acció del tabac. Com actua?

La nicotina imita l'acció de l'acetilcolina en el cervell. Així doncs, per saber com actua la nicotina hem de saber com actua l'acetilcolina. Aquesta substància comunica les neurones amb els músculs per posar-los en marxa, a més, té un paper important en el ritme cardíac, la respiració, el funcionament de la melsa i la dilatació de les pupil·les. També estimula altres neurones, com les de la dopamina perquè alliberin els seus neurotransmissors.

D'aquesta manera, la nicotina el que fa és adherir-se als receptors de l'acetilcolina assumint la seva feina. No obstant això, la nicotina roman més temps en l'espai sinàptic ja que, a diferència de l'acetilcolina, aquesta no té un enzim (acetilcolinesterasa) que, al cap de pocs segons de transmetre el missatge, la destrueixi i recicli. Per tant, la nicotina transmet una quantitat major de senyals a les neurones.

Aquesta estimulació de la nicotina, produïda en els receptors de les neurones dopaminèrgiques produeix la sensació de plaer i eufòria característica de les drogues. Com ja s'ha comentat en altres articles, un increment de dopamina en el sistema de recompensa cerebral (nucli accumbens) produeix aquesta sensació i reforça la conducta de consum.

Quan hi ha una gran quantitat de nicotina, els receptors es sobreestimulen i això els deixa insensibles temporalment, llavors es transmeten menys senyals i es necessita més quantitat de nicotina per obtenir la mateixa sensació. La neurona, en detectar la manca de senyals, crea més receptors d'acetilcolina i així es produeix la tolerància a la nicotina. Per la seva banda, si es cessa el consum d'aquesta substància, la insensibilitat dels receptors es redueix i l'acetilcolina torna al seu treball però, ara té una major quantitat de receptors amb la qual cosa envien una major quantitat de missatges produint en el cos: irritabilitat, ansietat, insomni, depressió, etc., és a dir, els símptomes característics de l'abstinència del tabac.

Efectes del consum de tabac

Com ja hem comentat, la nicotina és una substància estimulant, encara que molts fumadors puguin creure que els relaxa, en realitat calma l'ansietat produïda per la falta d'aquesta substància al cos.

Després de l'exposició a la nicotina, hi ha un estímul immediat sobre les glàndules suprarenals i amb això la descàrrega d'adrenalina. Això produeix una sensació inicial intensa ja que l'adrenalina estimula el cos i provoca una descàrrega sobtada de glucosa així com un augment de la pressió arterial, la respiració i el ritme del cor. A més, la nicotina també suprimeix la producció d'insulina del pàncrees el que significa que, els fumadors sempre estan una mica hiperglucèmics. De vegades, pot produir mal de cap.

Riscos i conseqüències del consum de tabac

El risc de patir les conseqüències del consum de tabac comença des de la primera calada encara que, hi ha alguns factors que influeixen de manera directa en les mateixes:
  • Consum diari de cigarrets: Com més gran és la dosi diària major és el risc.
  • Durada del consum: Com més aviat es va començar a fumar i, per tant, més llarg és el període de la seva vida sent fumador regular, major és el risc de patir conseqüències.
  • Forma de fumar: Aquelles formes que augmenten l'exposició de l'organisme al fum com la inhalació profunda i repetida o el mantenir el cigarret entre calada i calada, incrementen el risc.
  • Tipus de cigarret: Els que no tenen filtre i, aquells que tenen un major contingut en nicotina i quitrà augmenten el risc de patir conseqüències.

Des del moment en què la persona comença a fumar, els components tòxics del tabac comencen la seva tasca, provocant o afavorint un gran nombre de malalties en els diversos sistemes de l'organisme. Al principi apareixeran petits senyals d'alarma als quals el fumador s'habitua encara que vagin, progressivament, minvant la seva qualitat de vida com poden ser, per exemple, el cansament, la tos, etc.

El monòxid de carboni és el gran responsable del dany en el sistema vascular i de la disminució del transport d'oxigen als teixits de l'organisme. A més, produeix fatiga, tos i expectoració.

La nicotina, per la seva banda, actua sobre les àrees del cervell que regulen les sensacions plaents (sistema de recompensa) produint l'aparició de la dependència. També actua sobre el sistema cardiovascular augmentant la freqüència cardíaca i la possibilitat d'arítmies.

Aquests són alguns dels riscos i conseqüències físiques a curt termini del consum de tabac:

Sistema respiratori
L'exposició constant als components tòxics del fum del tabac produeix un increment de la producció mucosa en les vies respiratòries, així com també dificulta l'acció netejadora de les cèl·lules ciliars i redueix l'eficàcia del sistema immunitari. A conseqüència d'aquest procés, comencen a aparèixer els símptomes més freqüents entre els fumadors com la tos i les expectoracions i de vegades faringitis, així com la disminució de la capacitat pulmonar, que són els primers símptomes indicadors de disfunció en aquest sistema.

Sistema circulatori
Els efectes del fum del tabac sobre aquest sistema, són deguts a l'acció de la nicotina i el monòxid de carboni. Com ja s'ha comentat, es produeix un augment de la pressió arterial (sobrecarregant les parets de les artèries) a causa de la nicotina, a més augmenta la freqüència cardíaca (sobrecarregant de treball al cor) i la coagulació de la sang (incrementant la presència de lípids i afavorint la formació de trombes). El monòxid de carboni disminueix l'oxigenació de l'organisme (hipòxia), el que té efectes negatius, especialment sobre el cor.

Per la seva banda, l'hàbit tabàquic també produeix una sèrie de riscos i conseqüències a llarg termini:

Sistema respiratori
A mesura que augmenta la gravetat de la simptomatologia, anteriorment comentada, poden aparèixer diverses malalties com:
  • Bronquitis crònica: És una inflamació permanent que resulta de la irritació continuada de l'arbre bronquial.
  • Emfisema pulmonar: Es caracteritza per la destrucció progressiva dels alvèols i la retenció d'aire en els pulmons.
  • Càncer de pulmó: L'hàbit de fumar és el factor causal més freqüent en l'aparició d'aquest càncer.

Sistema circulatori
Tota aquella simptomatologia que es produeix en aquest sistema a curt termini afavoreix que es pugui produir arteriosclerosi, que afecta les artèries del cor, el cervell i les extremitats, i que pot donar lloc a diferents malalties:
  • Coronàries: Per l'obstrucció de les artèries coronàries, per exemple la cardiopatia isquèmica, angina de pit o infart de miocardi.
  • Accidents cerebrovasculars: Per obstrucció de les artèries cerebrals com hemorràgies, trombosi i embòlies cerebrals, que poden donar lloc a la mort sobtada.
  • Vasculars perifèriques: Afecta als vasos sanguinis que estan fora del cor i el cervell, produeix un estrenyiment en aquests vasos que aporten sang a les extremitats, l'estómac i els pulmons.

Sistema digestiu
La nicotina afavoreix l'aparició de malalties com la gastritis crònica que és una inflamació inespecífica de la mucosa gàstrica que es presenta gradualment i persisteix durant un temps considerablement prolongat. També afavoreix l'aparició d'úlceres gastroduodenals que és una lesió a la mucosa que protegeix l'estómac i el duodè, provocada per un augment de les secrecions àcides que alteren les parets d'aquestes zones. De la mateixa manera, col·labora en l'aparició de l'esofagitis per reflux que és la inflamació, irritació o inflor de l'esòfag produïda pel reflux de líquid que conté àcid des de l'estómac cap a l'esòfag.

Boca
El tabaquisme augmenta el risc de patir càries ja que produeix alteracions en el teixit de suport de la dent ocasionant una migració gingival i amb això l'exposició dels colls dentaris. D'altra banda, el consum de tabac tendeix a disminuir el flux salival.

Sistema endocrí
Fumar accelera l'aparició de la menopausa entre 2 i 3 anys, contribueix a la impotència en l'home i també altera la formació d'esperma.

Riscos addicionals en les dones fumadores
La probabilitat de patir un infart es multiplica per 10 en les dones que fumen i fan servir anticonceptius orals, a més, augmenta el risc de patir osteoporosi.

Càncer
El consum de tabac s'ha relacionat amb diferents càncers com el de pulmó que ja hem comentat, laringe, faringe, esòfag, estómac, pàncrees, fetge, còlon, recte, ronyó, bufeta, mama, aparell genital i limfàtic. Això és a causa que en el fum del tabac es troben nombrosos compostos químics cancerígens que provenen de la combustió com el òxid nítric, el benzè o el benzopirè, entre d'altres.

Embaràs
La nicotina travessa la barrera placentària amb la qual cosa, afecta el fetus i els seus efectes en el mateix són un menor pes en néixer i també símptomes d'abstinència a aquesta substància. També produeix una major taxa d'avortaments, naixements prematurs, mort perinatal i complicacions placentàries. A més, els nens de mares fumadores presenten un major índex de malalties infantils, com ara otitis i asma, entre moltes altres.

Òbviament, el tabac també produeix conseqüències i riscos psicològics.

Com s'ha anat veient, la dependència psicològica a la nicotina és molt forta tant per la rapidesa amb què arriba al cervell com per la falsa sensació de relaxació que manifesten els fumadors que, com ja s'ha esmentat, és pel fet que es calma l'ansietat produïda per l'abstinència.

A més, quan es vol cessar el consum tabàquic, sorgeixen reaccions d'ansietat i depressió degudes a la dificultat d'abandonar aquest consum. També es genera la síndrome d'abstinència caracteritzat per irritabilitat, insomni, ansietat, mal de cap, fatiga, augment de la gana, dificultat de concentració, etc. Aquesta síndrome apareix a les poques hores d'acabar l'últim cigarret i pot durar de 7 a 10 dies encara que, el desig de fumar-se un cigarret pot mantenir durant anys.

D'altra banda, fumar habitualment manté algun tipus de relació amb patir trastorns mentals. Si bé des de fa temps es creia que l'addicció a la nicotina seria conseqüència del trastorn mental, ja que aquells que pateixen algun trastorn consumeixen una major quantitat de cigarrets que els que no en pateixen, es va veient, mitjançant estudis, que fumar també pot provocar i mantenir certs trastorns d'ansietat i, especialment el de pànic. La probabilitat de patir aquests atacs de pànic quan es cessa el consum, disminueix fins situar-se al mateix nivell que la població general.

En definitiva, depenent de diversos factors, entre els quals hi ha la quantitat de nicotina subministrada, fumar pot produir un efecte ansiolític i antidepressiu, la qual cosa explicaria el seu consum per alleujar el malestar sorgit d'un problema psicològic. Encara que, a mesura que la dosi diària de nicotina augmenta, els efectes ansiògens també ho fan, fins arribar al punt d'incrementar el risc de produir atacs de pànic i/o altres trastorns psicològics.

Fumador passiu

És aquella persona que, tot i que no fuma, respira l'aire del tabac i per tant també corre riscos. En inhalar l'aire contaminat pel fum del tabac incrementa el risc de patir les mateixes malalties de cor i pulmó que els fumadors. A més, si aquestes persones, pateixen problemes al·lèrgics, asmàtics o cardiovasculars, poden veure agreujada la seva simptomatologia.

Aquests riscos, encara que afecten a tots els fumadors passius, són especialment significatius en el cas de les dones embarassades i els nens. Una dona embarassada que sigui fumadora passiva té els mateixos riscos que la que és fumadora activa.

En els nens, l'exposició al fum del tabac augmenta el risc de mort sobtada del lactant i s'incrementa el risc d'infeccions respiratòries (asma, pneumònia i otitis). També, lògicament, hi ha un empitjorament en els nens asmàtics exposats al fum de la cigarreta.

De la mateixa manera, respirar l'aire contaminat pel tabac també pot produir càncer ja que, mitjançant la combustió de la cigarreta, es desprenen agents cancerígens a l'aire que entren en el fumador passiu i assoleix racons profunds en el sistema respiratori.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.