dimecres, 16 de gener de 2013

Drogues i Cervell

Hem realitzat aquest article per intentar explicar de manera sintetitzada com actuen les drogues en el cervell a grans trets, per això primerament us situarem explicant com es comunica el nostre cervell, emfatitzant en els anomenats neurotransmissors, perquè així després pugueu entendre com afecten les drogues a aquestes substàncies químiques missatgeres del cervell, i sobretot sigueu conscients de com actuen les drogues, és a dir, perquè aquestes arriben a ser agradables i es crea una addicció.

El cervell és un òrgan molt complex que controla i regula les reaccions i accions del cos humà. Aquest està format per cèl·lules que es diuen neurones, unitats elementals per al processament i transmissió de la informació del sistema nerviós, és a dir, transmeten informació, es comuniquen unes amb les altres i envien missatges, amb la finalitat de regular i controlar les accions, pensaments i emocions de la persona. Per poder entendre com funciona el cervell, cal saber com es comuniquen aquestes neurones entre elles.

Les neurones, com ja hem comentat, són cèl·lules especialitzades en transportar informació. Tenen tres parts importants:
  • Cos de la cèl·lula: On està tota la informació de la neurona.
  • Axó: És com un cable de la neurona, condueix un senyal elèctric i el transmet a la següent neurona.
  • Dendrites: Estan a l'extrem del cos de la cèl·lula i contenen receptors que són els encarregats de recollir els senyals transmesos per l'axó.

Les neurones són a prop les unes de les altres, però no arriben a tocar-se entre elles. L’axó de la neurona (qui envia el missatge) està enfocat cap a les dendrites de l'altra neurona (qui rep el missatge).

Al final de l'axó, a l'extrem, tenim el que s'anomena presinapsis o terminal sinàptica, que és el que realment estableix comunicació amb la neurona adjacent. Dins d'aquesta presinapsis hi ha un gran nombre de bossetes rodones, anomenades vesícules sinàptiques, que guarden en el seu interior el que anomenem neurotransmissors. Els neurotransmissors són substàncies químiques que s'encarreguen de transmetre senyals, són els missatgers.

Com es transmet un missatge d'una neurona a una altra?

Les neurones per comunicar-se utilitzen dos tipus de senyals: elèctriques i químiques. Les primeres són impulsos elèctrics que es transmeten al llarg de la membrana de la neurona i els senyals químics, produïts per dues substàncies químiques, els neurotransmissors i hormones.

Els neurotransmissors són substàncies transmissores, molècules petites que són enviades per una neurona a una altra, el que provoca la sinapsi. En definitiva, els neurotransmissors controlen la conducta de les cèl·lules o dels òrgans. Aquestes substàncies són alliberades pels botons terminals d'una neurona i detectades pels receptors d'una altra, a aquest procés s’anomena sinapsis i l'espai entre aquestes dues neurones és l'espai sinàptic, és a dir, l'espai on es difon la substància transmissora.

Per tant els neurotransmissors s'uneixen als llocs corresponents dels receptors i s'inicien canvis químics en aquestes cèl·lules. Quan els receptors postsinàptics són activats per les molècules de la substància transmissora, s'obren canals iònics, els quals permeten que determinats ions entrin o surtin de la cèl·lula, és a dir exciten o inhibeixen l'acció de la cèl·lula postsinàptica, controlats pels neurotransmissors, donant lloc a potencials postsinàptics. Seguidament aquestes substàncies són eliminades de l'espai per mitjà de transportadors o en alguns casos es destrueix al neurotransmissor a través d'un enzim.

Els principals neurotransmissors són:
  • Dopamina: Relacionada amb el plaer, les emocions i l'estat d'alerta, també amb el desig sexual.
  • Noradrenalina: Relacionada amb l'atenció, l'aprenentatge, la sociabilitat, la sensibilitat als senyals emocionals i al desig sexual.
  • Serotonina: Implicada en l'aparició de el son, estabilitat, humor, sociabilitat, equilibra el desig sexual i fins i tot controla la temperatura corporal.
  • Adrenalina: Ens permet reaccionar a les situacions d'estrès.
  • GABA: La seva presència afavoreix la relaxació.
  • Acetilcolina: Regula l'activitat relacionada amb l'atenció, la memòria i l'aprenentatge.
  • Glutamat: Principal neurotransmissor excitatori, implicat en les funcions cognitives altes.

Com actuen les drogues en el cervell?

Les drogues són substàncies químiques que es comporten d'una manera semblant a les recompenses naturals, com el simple fet de menjar o el sexe. Totes produeixen un plaer sobre aquests mecanismes, però, hi ha una gran diferència, ja que les recompenses naturals tenen un efecte de sacietat, és a dir, quan es satisfà el desig o la necessitat, disminueix l'alliberament de dopamina.

La principal estructura neurobiològica implicada en l'addicció és el sistema dopaminèrgic. Totes les drogues d'abús provoquen un augment del neurotransmissor de Dopamina, bàsicament en el sistema de recompensa (Nucli Accumbens), per tant les substàncies interfereixen en l'activitat cerebral normal.

El sistema de recompensa està implicat en les respostes de condicionament a estímuls específics i naturals, produint recompenses bioquímiques a les respostes d'aquests estímuls. Per tant una estimulació excessiva pot provocar canvis neuroadaptatius i neuroplàstics que modifiquen l'estructura.

La dopamina estableix conductes perquè es formin sinapsis, és a dir nous aprenentatges i nous patrons de conducta relacionats amb la recompensa, així com el reconeixement de la recompensa dels estímuls associats al consum. Per això durant un consum crònic, els estímuls ambientals relacionats amb la droga, com per exemple una determinada música, o un determinat lloc, poden convertir-se en estímuls condicionats, que més tard poden provocar un desig de consum.

Per tant, com el nostre cervell està dissenyat perquè repetim les activitats plaents, cada vegada que el circuit de recompensa s'activa, el cervell pren nota que és una cosa important i que s'ha de tornar a repetir sense pensar, per això, com les drogues activen aquest circuit, aprenem a abusar-ne.

Algunes drogues actuen com antagonistes impedint l'alliberament de les substàncies transmissores, i altres substàncies realitzen l'efecte contrari, és a dir, actuen com agonistes, donant lloc a l'alliberament de la substància transmissora.

A part, cal tenir present que un cop alliberada la substància transmissora, aquesta ha d'estimular els receptors postsinàptics, per tant aquí les substàncies poden actuar. Un fàrmac que imita els efectes de la substància transmissora actua com agonista, però també hi ha fàrmacs que poden actuar com antagonistes, és a dir, s'uneixen als receptors postsinàptics i no permeten que s'obrin els canals iònics.

Un cop la substància ha actuat, l'últim pas és la finalització d'aquesta, que com ja hem dit anteriorment, es realitza pel procés de recaptació o destrucció a través d'un enzim, de manera que algunes drogues el que fan és que s'impedeixi aquesta recaptació, per tant encara hi hauria un alliberament del neurotransmissor en l'espai sinàptic.

Aquest últim procés es dóna per exemple en la cocaïna, ja que bloqueja, inhibeix, la recaptació de la dopamina, per tant hi ha un augment de la concentració en l'espai sinàptic, la qual cosa provoca una major activació. També es dóna un augment de la noradrenalina -estar més alerta, taquicàrdia- així com de la serotonina -estat d'ànim variat, disminució de la son i la gana-.

L'amfetamina incrementa els neurotransmissors de dopamina i noradrenalina (i en menor mesura de la serotonina), activa els receptors, s'alliberen i alhora també inhibeix la recaptació. Per tant hi ha un augment el que provoca una major activació. La diferència amb l'èxtasi és que en aquest entraria en joc la serotonina, per tant la persona té més bon humor, així com una major sociabilitat en el moment del consum, però després es dóna el que s'anomena "baixada", ja que quan els efectes de la substància passen, es dóna l'efecte contrari, un estat d'ànim depressiu.

Finalment, l'alcohol fa que hi hagi un augment de l'acció del GABA en els receptors -per tant s'afavoreix a una relaxació/sedació-, i alhora interfereix en la transmissió del glutamat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.