Cànnabis

El cànnabis és una substància psicodèlica, és a dir, que altera la cognició i la percepció de la ment. Tanmateix, en petites quantitats pot actuar com a estimulant o depressor del sistema nerviós central. A la planta de cànem s'han identificat més de 60 cannabinoides, que són els responsables de la seva psicoactivitat. D'aquests, els més abundants són el Delta-9-tetrahidrocannabinol, el Delta-8-tetrahidrocannabinol, el cannabidiol i el cannabinol. Aquests cannabinoides juntament amb els seus metabòlits actius (produïts durant la metabolització del cànnabis mitjançant el procés d’hidroxilació) són els responsables dels efectes d'aquesta substància.

La concentració de tetrahidrocannabinol (THC) varia segons la planta, el clima i el terreny i, segons la seva preparació. Hi ha tres formes de preparació:

• Marihuana o herba: És un preparat de fulles seques, flors i petites tiges que conté entre un 5 i un 10% de THC.
• Haixix: És un preparat de resina segregada per la planta de cànnabis. La concentració de THC oscil·la entre un 10 i un 20%.
• Oli d'haixix: S'obté de la destil·lació de la planta mitjançant dissolvents orgànics. Pot arribar a assolir un 65% de THC.

També l'habilitat del fumador determinarà quina quantitat de THC s'absorbirà durant el seu consum.

Història

El seu ús és conegut des de l'antiguitat, hi ha dades que indiquen que, sobre el 2700 a.C., en l'Imperi Xinès s'usava amb finalitats hedonistes encara que sabien de les seves propietats medicinals així com de les seves conseqüències, i també l’utilitzaven per fer teixits.

Ha estat utilitzat, pràcticament per totes les grans cultures de la humanitat amb diferents finalitats: mèdica, religiosa, alimentària, etc. Per exemple, a l'Índia s'usava en cerimònies religioses.

Va ser l'expansió de l'Islam la que va exercir un paper molt important en la difusió d'aquesta planta i en el seu ús com a substància inductora d'un estat d'intoxicació. La planta va ser introduïda als països àrabs al segle IX. El consum dels derivats del cànem va estar molt arrelat al món musulmà durant l'Edat Mitjana, fins a convertir-se en un problema per a les autoritats el que va provocar que en algunes zones es prohibís el seu ús. En aquesta mateixa època va ser quan es va introduir aquesta planta a l'Àfrica a causa de l'expansió musulmana cap al sud del continent. El seu ús es va estendre per Europa a partir de les campanyes napoleòniques a Egipte ja que, les tropes de Napoleó van portar el costum a Europa de consumir preparats del cànnabis.

Al continent americà va arribar cap a la primera meitat del segle XVII, degut a que els espanyols utilitzaven la seva fibra per subministrar abillaments i altres instruments a l'armada espanyola.

El seu ús a Europa no es va fer freqüent fins a la meitat del segle XIX ja que no hi havia costum d'usar el cànnabis com a font de substàncies embriagadores sinó que, era l'alcohol la principal substància consumida per a això. Alguns escriptors europeus van ser consumidors d'aquesta substància i fins i tot, van arribar a muntar clubs de fumadors per França.

El seu ús es va popularitzar en el món occidental en els anys seixanta, en l'ambient contracultural juvenil de la època. Des d'aquest moment, el seu consum ha anat augmentant en gairebé tots els països.

Farmacocinètica

La farmacocinètica fa referència al pas de les substàncies a través de l'organisme en funció del temps i la quantitat administrada. Es divideix en 4 fases que són: absorció, distribució, metabolisme i eliminació.

Absorció

La quantitat de THC que s'absorbeix i la velocitat d'aquesta variaran segons la via d'administració. Habitualment, el cànnabis es fuma, és a dir, es consumeix per la via inhalada ja que aquesta és la més eficient. Encara que cal dir que, la quantitat de THC absorbida per l'organisme dependrà de la profunditat i nombre de calades així com de la potència dels cigarrets. Entre un 10 i un 25% de THC arribarà a la sang. Els efectes, tant subjectius com fisiològics, comencen a aparèixer als pocs segons o minuts després de consumir i persisteixen fins a 2 i 3 hores.

Per la seva banda, quan el cànnabis és consumit per via oral (en forma de pastissos, infusions, etc.), l'absorció és lenta, irregular i variable entre individus. La seva disponibilitat és variable ja que els sucs gàstrics el destrueixen parcialment i a més és sotmès a una intensa metabolització hepàtica de primer pas. Aquesta metabolització consisteix en una inactivació que pateix la substància per part del fetge abans de ser distribuïda per la sang. També s'ha de tenir en compte que la presència de menjar pot retardar l'absorció de THC. L'inici dels efectes es dóna entre la mitja hora i les dues hores després de la seva ingesta i pot durar fins a les 6 hores.

Distribució

El tetrahidrocannabinol (THC) s'uneix en un 95 a 99% a les proteïnes plasmàtiques (presents en el plasma sanguini). Un 70% és captat pels teixits i la resta és metabolitzat. La seva concentració en sang augmenta ràpidament després de l'administració per via inhalada i també desapareix amb rapidesa del plasma a les 3 o 4 hores.

Quan arriba a la circulació sanguínia, el THC es distribueix ràpidament per l'organisme cap als teixits més irrigats (cervell, pulmons, cor, fetge, etc.). Posteriorment, com és molt liposoluble, és a dir, que és una substància molt soluble en greixos, s'acumula en el teixit adipós (greix corporal), on es va alliberant lentament a la sang de manera que, la seva eliminació completa pot necessitar 30 dies. També s'acumula, en menor proporció, en els pulmons i el fetge. El THC travessa la barrera placentària i també s'acumula en la llet materna.

Metabolisme

El THC es metabolitza principalment en el fetge mitjançant hidroxilació i oxidació, en el sistema microsomal pel citocrom P450, encara que també es pot metabolitzar en altres llocs com el sistema nerviós central, la mucosa de l'intestí prim o els pulmons. Així doncs, mitjançant aquests processos de hidroxilació i oxidació es transforma el THC en metabòlits, alguns d'ells actius, és a dir, que produeixen efectes en l'organisme.

El THC així com alguns dels seus metabòlits actius estan sotmesos a la recirculació enterohepàtica, és a dir que, les substàncies metabolitzades, i el mateix THC expulsat per la bilis cap a l'intestí, poden ser reabsorbits a la sang al l'intestí gros produint una prolongació de els efectes d'aquesta substància.

Eliminació

El THC és eliminat a través dels excrements i de l'orina, i la seva eliminació pot durar fins a un mes. Aquest període tan prolongat d'eliminació s'explica pel que anteriorment es comentava de la seva alta liposolubilitat produint així que s'acumuli en teixits grassos i per la reabsorció per part de l'intestí gros de la substància. Alguns metabòlits s'eliminen, en petites concentracions, a través de la saliva, suor i cabell.

Mecanisme d'acció del cànnabis. Com actua?

El mecanisme d'acció dels cannabinoides encara no és del tot ben conegut. Es creu que per les seves característiques lipofíliques, pot interferir en la permeabilitat de la membrana de la neurona reduint la seva excitabilitat i provocant una depressió neuronal similar a la produïda per les substàncies depressores. També influeix en alguns neurotransmissors i receptors neuronals de manera indirecta.

Per poder explicar com actua el THC en l'organisme és necessari saber que existeix el sistema cannabinoide endogen. Aquest sistema té un paper modulador en diferents processos fisiològics, principalment en el cervell, encara que també en el sistema immune i cardiovascular. Té dos tipus de receptors, situats a la membrana d'algunes cèl·lules, als quals s'uneix el tetrahidrocannabinol:

• CB1: Present principalment en el sistema nerviós central.
• CB2: Present principalment en el sistema immune i alguns altres teixits.

Existeixen uns compostos endògens que s'uneixen a aquests receptors i que es denominen endocannabinoides i són moduladors de l'excitabilitat neuronal. Aquests compostos poden modular la transmissió sinàptica dels neurotransmissors del glutamat i del GABA així com també actuar sobre la neurotransmissió dopaminèrgica.

Aquesta modulació es produeix mitjançant el que es denomina com a neurotransmissió retrograda. És a dir, després de l'aparició i alliberament dels neurotransmissors comuns (dopamina, GABA, etc.) des de la neurona presinàptica, els receptors de la neurona postsinàptica s'activen i alliberen endocannabinoides que es dirigeixen a la neurona presinàptica i inhibeixen l'alliberament de neurotransmissors per part de la mateixa durant uns segons. Són diversos els neurotransmissors que es veuen afectats en aquest procés, incloent el neurotransmissor inhibitori (GABA) i el excitador (glutamat) del sistema nerviós central. Així, els endocannabinoides indueixen una barreja d'efectes excitadors i inhibidors de forma simultània.

El THC sembla funcionar de la mateixa manera, amb una excepció i és que aquest exerceix més accions sobre els receptors i suprimeix l'alliberament de neurotransmissors. És a dir, en comptes de que les neurones postsinàptiques senyalitzin els missatges rebuts des de les presinàptiques (mitjançant la neurotransmissió retrograda dels endocannabinoides), el THC simula senyals a les neurones presinàptiques de manera que aquestes envien a les postsinàptiques un missatge buit, sense cap acció a realitzar.

Com altres drogues d'abús, el cànnabis estimula el centre de reforç o recompensa del cervell mitjançant la dopamina, però de manera indirecta. El THC augmenta l'alliberament de dopamina i ho fa a través del GABA. Normalment aquest impedeix que s'emeti dopamina en excés però, el THC interfereix en l'alliberament de GABA permetent l'alliberament de dopamina en el sistema de recompensa cerebral estimulant-lo, la qual cosa produeix aquest sentiment plaent i relaxat així com una sensació de benestar. També augmenta l'alliberament de serotonina qual cosa aporta una sensació de benestar i calma.

Efectes del consum de cànnabis

Els efectes, tant psicològics com conductuals, produïts pel consum de cànnabis depenen de diversos factors:

• Potència de la preparació utilitzada
• Via d'administració
• Experiència de l'usuari
• Ambient en què es realitza el consum
• Estat d'ànim i expectatives prèvies de la persona

Els efectes es poden dividir en dues fases. Hi ha una fase inicial d'estimulació on es produeix una sensació d'eufòria i benestar, tendència al riure fàcil, distorsió de l'espai i temps, es produeix una agudització de les percepcions tant visuals, auditives com tàctils, augment de la gana amb preferència pels dolços. En l'esfera cognitiva, disminueix la capacitat de concentració, altera la memòria recent i la resolució de tasques complicades. La simptomatologia física es presenta amb enrogiment conjuntival, boca seca, taquicàrdia i un lleuger augment de la pressió arterial. Si la dosi és elevada es produeix l'efecte contrari, és a dir, hipotensió. En la segona fase predomina la sedació amb augment de la son i relaxació.

En algunes persones, sobretot si són consumidors inexperts o si es consumeixen dosis elevades, pot aparèixer disfòria (estat d'ànim depressiu), ansietat, símptomes paranoides i/o de pànic, confusió, efectes que desapareixen habitualment de forma espontània a les poques hores. En consums molt excessius i continuats o bé per sensibilitat individual, poden aparèixer trastorns perceptius més greus com al·lucinacions auditives o visuals i, finalment delirium que és una síndrome confusional aguda que de manera transitòria produeix una alteració del nivell de consciència.

Cal comentar que el THC desenvolupa amb força rapidesa tolerància tant als efectes subjectius com als fisiològics. Aquesta tolerància té a veure amb canvis en els processos d'eliminació així com l'increment en la densitat dels receptors.

Riscos i conseqüències del consum de cànnabis

Encara que hi ha una percepció de risc molt baixa respecte als seus efectes perjudicials, consumir cànnabis, com s'ha anat comentant, té efectes immediats. A més, produeix una sèrie d'alteracions tant físiques com psicològiques a curt i llarg termini. Aquests són alguns dels riscos i conseqüències físiques a curt termini del consum de cànnabis:

Sistema respiratori

Els cannabinoides, principalment el THC, tenen un efecte broncodilatador que pot durar hores.

Sistema cardiovascular

Després d'un consum agut, l'efecte més freqüent, com ja s'ha comentat, és l'aparició de taquicàrdia lleu. Encara que a dosis elevades pot produir bradicàrdia.

Sistema visual o ocular

Després del consum agut de cànnabis apareix una dilatació dels vasos sanguinis conjuntivals i de l'escleròtica (part blanca de l'ull), donant lloc al típic enrogiment dels ulls. Aquest efecte no té relació amb l'efecte irritant del fum ja que, es pot apreciar tant en la ingesta oral com fumada. A més també produeix una disminució de la pressió intraocular i de la producció de llàgrimes.

Funció sexual

En alguns estudis es descriu un augment de l'activitat i plaer sexual relacionat amb l'ús agut de cànnabis. Però aquest efecte podria ser degut tant a factors psicològics, estil de vida dels consumidors com a l'acció desinhibidora que pot tenir el cànnabis en dosis moderades.

Sistema nerviós

S'ha indicat que els cannabinoides poden tenir un efecte antiinflamatori, antipirètic (disminució de la febre) i analgèsic lleu encara que, aquests efectes desenvoluparien tolerància amb rapidesa. També pot tenir un efecte antiemètic, pal·liant nàusees i vòmits.

A llarg termini, el consum continuat de cànnabis també produeix una sèrie de riscos i conseqüències físiques:

Sistema respiratori

En un consum crònic per via inhalada de cànnabis, produeix una disminució de la capacitat vital i altera el funcionalisme pulmonar. Després d'un període llarg de consum apareixen alteracions clíniques generadores de trastorns obstructius (MPOC), tos crònica, bronquitis i asma.

Sistema cardiovascular

Encara que els efectes sobre la pressió arterial són lleus, molts estudis apunten una propensió a la hipotensió de tipus ortostàtic. Aquest tipus d'hipotensió és produïda per un canvi sobtat en la posició del cos (d'estar assegut a posar-se dret, per exemple) que produeix mareig i atordiment arribant fins i tot a poder-se desmaiar.

Sistema endocrí

S'han descrit casos de ginecomàstia, és a dir, de desenvolupament anormal de les glàndules mamàries en homes, relacionats amb el consum crònic de cànnabis. També en els homes, es produeixen anomalies estructurals i/o en la mobilitat dels espermatozoides i oligospèrmia (semen de poca qualitat a causa de la baixa quantitat d'espermatozoides presents en el mateix). En les dones es produeixen cicles anovulatoris, és a dir, que no es produeix l'ovulació i que en cas que aquests cicles es produeixin amb freqüència pot arribar a provocar infertilitat.

Funció sexual

En el consum crònic i a dosis elevades, el cànnabis pot disminuir l'interès sexual.

Sistema immunitari

S'ha suggerit, tot i que no s'ha arribat a una conclusió comuna, que els consumidors crònics poden presentar més infeccions. S'ha de tenir en compte que això pot ser produït per les impureses o adulteracions del cànnabis, l'ús concomitant d'altres substàncies, els hàbits de vida o el fet de compartir amb altres persones els instruments d'inhalació de la cigarreta. També pot provocar alteracions en els sistemes immunitaris i cel·lulars que predisposarien al càncer de pulmó.

Dependència

Encara que, com ja s'ha comentat, el desenvolupament de la tolerància és ràpid i important, no ho és l'aparició de la dependència. Tot i que és cert que poques persones perden el control del consum, molts consumidors habituals experimenten craving (desig intens de consum) cap a la substància. A més, tot i que no hi ha un diagnòstic per l'abstinència del cànnabis, la interrupció brusca provoca irritabilitat, inquietud i tremolor en consumidors habituals. També produeix ansietat, insomni, pèrdua de la gana i sudoració.

Embaràs

El consum de cànnabis durant l'embaràs provoca nadons de menys pes i alçada, efectes sobre el desenvolupament i el comportament, incrementant les conductes impulsives i la manca d'atenció en aquests nens.

Com ja hem comentat, el consum de cànnabis no només produeix conseqüències físiques sinó també psicològiques. A curt termini pot produir atacs de pànic i crisi d'ansietat de breu durada. Aquestes són les complicacions més freqüents degudes al consum de cànnabis que, en moltes ocasions pot ser degut a les expectatives, estat d'ànim i experiència del subjecte més que a la pròpia substància.

El consum agut de cànnabis, com ja s'ha anat anunciant, altera la capacitat cognitiva (atenció, memòria, percepció, resolució de problemes) i el rendiment psicomotor. Els efectes són similars als que produeix el consum d'alcohol i les benzodiazepines, i s'inclou l'alentiment en la velocitat de reacció, incoordinació motora, alteració de la memòria a curt termini, dificultats de concentració i afectació de l'atenció dividida.

La intoxicació aguda per cànnabis pot cursar amb símptomes psicòtics transitoris que, habitualment desapareixen espontàniament a les poques hores, a mesura que el THC s'elimina de l'organisme. En les intoxicacions cannàbiques greus es pot arribar al delirium encara que és poc freqüent. Aquest, com ja hem comentat, és una síndrome confusional aguda, que altera el nivell de consciència i es caracteritza per desorientació temporal i espacial, llenguatge incoherent i agitació psicomotriu.

Per la seva banda, a llarg termini es poden destacar les següents conseqüències psicològiques:

Igual que en el consum agut, es poden produir crisis d'ansietat i atacs de pànic en consumidors crònics.

Encara que no s'hagi pogut demostrar que hi ha una relació de causa efecte, sí que poden incrementar el risc de patir depressió ja que, es pot veure que entre consumidors crònics de cànnabis hi ha una elevada prevalença de depressió. És possible que alguns efectes del consum crònic de cànnabis, així com d'altres drogues, es puguin confondre amb simptomatologia depressiva com és apatia, retard psicomotor, trastorns del son i de la gana.

El consum habitual de cànnabis pot produir dèficits neuropsicològics persistents, alterant l'atenció, la memòria, la velocitat psicomotora o les funcions executives com la flexibilitat mental, la capacitat de presa de decisions o la inhibició de resposta a informació irrellevant. Totes aquestes conseqüències, després d'una abstinència perllongada reverteixen.

El consum prolongat i intens pot ocasionar els anomenats trastorns psicòtics induïts que són de curta durada, més o menys 1 mes. D'altra banda, també pot produir quadres psicòtics de llarga durada de tipus esquizofrènic en persones amb certa predisposició i que fan consums de grans quantitats, és l'anomenada psicosi cannàbica i es diagnostica quan es compleixen els següents criteris: al·lucinacions o idees delirants que apareixen durant o en el mes següent a una intoxicació o per l'abstinència a aquesta substància, no es pot diagnosticar una esquizofrènia endògena i l'alteració no apareix exclusivament en el transcurs d'un delirium. Aquest tipus de psicosi es caracteritza per excitació psicomotriu: conducta agressiva, simptomatologia hipomaníaca (certa irritabilitat i/o hiperactivitat), confusió mental, aplanament afectiu, i fins i tot, incoherència de la parla.

També pot agreujar els quadres psicòtics preexistents. Es poden produir "flashbacks" que fan referència a reviure les experiències de la intoxicació sense haver consumit, és un quadre habitualment descrit amb els al·lucinògens però també es presenta en el consum de cànnabis.

Síndrome amotivacional

Un ús continuat i crònic del cànnabis s'ha associat a aquesta síndrome, caracteritzat per: apatia, frustració fàcil, pèrdua d'eficàcia en desenvolupar treballs així com una menor implicació en el treball o els estudis, falta de concentració, manca d'iniciativa. Es tornen menys sociables amb l'entorn, solen tenir més tolerància cap a les conductes socialment desviades, és a dir, es comporten de forma una mica problemàtica en el compliment de les normes i costums socials. També es mostra un desinterès per la seva cura personal.