Quan parlem d'alcohol ens referim a l'etanol
(CH3CH2OH) que és el tipus d'alcohol que es troba a les begudes alcohòliques.
L'alcohol és una substància depressora
del sistema nerviós central, és a dir, que alenteix les funcions vitals. De
vegades es confon amb un estimulant del mateix ja que, en un primer moment
produeix desinhibició i eufòria però, això és perquè afecta als centres
cerebrals responsables de l'autocontrol.
Segons el procés
mitjançant el qual s'obté l'alcohol, es poden classificar les begudes
alcohòliques en dos grups: fermentades i destil·lades.
Les begudes
fermentades són les procedents de la fermentació natural dels sucres de
diferents fruites com el raïm, la poma, etc. Les begudes fermentades més comuns
són el vi, la cervesa i la sidra. El contingut d'alcohol d'aquestes begudes
oscil·la entre 4º i 15º.
D'altra banda,
les begudes destil·lades procedeixen de la depuració i destil·lació de les
begudes fermentades, és a dir, eliminen una part de l'aigua continguda en
aquestes begudes mitjançant la destil·lació. Algunes begudes destil·lades són
el conyac, la ginebra, el rom, el whisky o el vodka. El contingut alcohòlic de
les begudes destil·lades oscil·la entre 30º i 50º.
Com veiem, el
contingut d'alcohol es mesura en graus i s'anomena graduació alcohòlica.
Aquesta graduació calcula el contingut d'alcohol absolut en 100 cc (centímetres
cúbics), és a dir, el percentatge d'etanol que conté una beguda. La graduació
alcohòlica també pot venir expressada en volum (%).
Per calcular el
contingut en grams d'una beguda alcohòlica s'usa la següent fórmula:
Grams d'alcohol pur =
|
Graduació x
Quantitat ingerida x 0,8
|
100
|
És a dir, es
multipliquen els graus per la quantitat que es consumeix (expressada en
centímetres cúbics o mil·lilitres) per 0,8 que és la densitat de l'alcohol i es
divideix entre 100. Per exemple, en una cervesa de 250 cc amb una graduació de
4,8º la quantitat d'alcohol absolut és de 9,6 grams d'alcohol pur.
4,8 x 250 x
0,8
|
= 9,6
|
100
|
Història
L'espècie humana
obté begudes alcohòliques per fermentació de productes vegetals des de temps
històrics. Pràcticament totes les cultures ens han deixat testimonis escrits
sobre les begudes alcohòliques i els seus efectes psicoactius així com els seus
usos màgic-religiosos.
A la Grècia
Clàssica, es celebraven unes reunions anomenades "symposium" on
l'objectiu principal era beure vi. Al segle VIII es descobreix el procés de
destil·lació que permet obtenir begudes alcohòliques de major graduació. Entre
els segles XI i XIV es fa un ús nutricional, religiós i terapèutic (per a la
desinfecció) de l'alcohol. Els primers problemes sanitaris i socials greus
relacionats amb el consum d'alcohol es produeixen a Anglaterra, al segle XVIII,
amb la popularització de la ginebra. També és en el mateix segle quan es
produeix l'inici de la comercialització del vi.
Actualment, a
Espanya el consum d'alcohol és molt elevat. Aquesta substància exerceix en
aquesta societat una funció social molt important, així com també de diversió.
Farmacocinètica
La
farmacocinètica fa referència al pas de les substàncies a través de l'organisme
en funció del temps i la quantitat administrada. Es divideix en 4 fases que
són: absorció, distribució, metabolisme i eliminació.
Absorció
Fa referència al
pas de l'alcohol des de l'aparell digestiu a la sang. L'etanol és una
substància amb apetència per l'aigua (hidròfil), així que té molta facilitat
per accedir al medi aquós del cos humà i en especial al plasma sanguini. Al
beure, l'alcohol s'absorbeix en petites quantitats per les mucoses de la boca,
coll i esòfag. L'absorció majoritària i més significativa es produeix a
l'intestí prim a través de petits vasos sanguinis que hi ha a les parets del
mateix, és en aquest òrgan on hi ha una major superfície d'absorció. Aquest
etanol absorbit, no pateix cap transformació pel camí fins l'intestí prim.
El nivell
d'absorció depèn de diversos factors com la quantitat ingerida i si aquesta ha
estat acompanyada d'aliments o no. Aquest últim factor, els aliments, és molt
important ja que, aquests alenteixen el buidatge de l'estómac i per tant,
l'alcohol roman més temps a l'estómac i arriba en menor quantitat a l'intestí
ja que, l'estómac té enzims capaços de metabolitzar una petita part de
l'alcohol. S'ha de tenir en compte que l'home té una major dotació enzimàtica a
l'estómac respecte a la dona i per això, hi ha diferències entre tots dos en la
capacitat de tolerància de l'alcohol.
Distribució
L'alcohol es
distribueix cap als diferents òrgans del cos, especialment cap al fetge i el
sistema nerviós central. Aquesta distribució es pot dividir en tres fases. A la
primera, l'alcohol es distribueix essencialment cap al cor, fetge, ronyó, pulmó
i sistema nerviós central ja que són òrgans amb una circulació sanguínia preferent,
amb la qual cosa, són els primers a rebre l'impacte de l'alcohol. En una segona
fase de distribució, l'alcohol es dirigeix cap
al teixit muscular i altres vísceres, la pell i el greix on l'aportació
sanguínia és més lenta. Finalment, la tercera fase, anomenada difusió, la
distribució es fonamenta en l'espai intersticial (espai entre les cèl·lules).
Metabolisme
El metabolisme es
produeix en el fetge i hi ha diferents vies per realitzar-lo. La via principal
és l'anomenada "via de l'alcohol deshidrogenasa". L'alcohol
deshidrogenasa (ADH) és un enzim que oxida l'alcohol transformant-lo en
acetaldehid en el citoplasma de l'hepatòcit (cèl·lula del fetge). El
acetaldehid és més tòxic que el propi etanol, és el responsable de la
intoxicació. Aquest, també és eliminat mitjançant un enzim, l'aldehid
deshidrogenasa (ALDH) dins del mitocondri de l'hepatòcit, oxidant-lo en acetat.
És important
tenir en compte que hi ha dos enzims d’ALDH que tenen diferent afinitat amb
l'acetaldehid. N'hi ha una que té una afinitat potent per l'acetaldehid, això
vol dir que aquest és metabolitzat en acetat amb normalitat en un cos sa. En
canvi l'altra té una baixa afinitat amb l'acetaldehid, amb la qual cosa es
produeix una acumulació d'aquest en la sang (intoxicació), degut a que no
s'oxida amb facilitat. Així doncs, les persones amb l'enzim de baixa afinitat,
a causa d'aquesta acumulació es dóna un efecte aversiu amb la qual cosa, pot
ser, encara que no sempre, un factor de protecció tenir aquest enzim de baixa
afinitat.
Quan aquesta via
principal és insuficient per metabolitzar bé sigui per una ingesta massiva,
continuada i/o persistent o per altres alteracions hepàtiques, el cos humà,
encara que segueix usant aquesta via principal en la mesura del possible, posa
en acció els sistemes d'ajuda: les vies secundàries de metabolització.
Com a
conseqüència del metabolisme de l'alcohol, s'acumulen en les cèl·lules
hepàtiques diversos productes que s'han d'eliminar ja que si no, per la seva
toxicitat, alterarien les funcions normals de la cèl·lula.
Eliminació
Hi ha diversos
òrgans que eliminen l'alcohol de l'organisme bé sigui metabolitzant-lo o
excretant-lo. El fetge és molt significatiu per a les molècules considerades
grans. La bilis expulsa la molècula a l'intestí, la qual cosa, en algunes
ocasions pot produir una reabsorció a la sang, en l'intestí gros, i això causa
les intoxicacions retardades.
El ronyó també és
un òrgan excretor de l'alcohol i per això l'orina pot servir per detectar
consums. També els pulmons eliminen la substància i per això, la detecció
d'alcohol també es pot fer mitjançant l'aire expulsat. S'ha de tenir en compte
que entre un 2 i un 5% de l'alcohol que s'ingereix, s'elimina sense
transformació metabòlica mitjançant la femta, la suor, l'orina i els pulmons.
Mecanisme d'acció de
l'alcohol. Com actua?
L'alcohol, al ser
soluble en aigua i en greixos es suggereix que podria actuar a través de la
fluïdificació de les membranes lipídiques de les cèl·lules nervioses, és a dir,
redueixen la seva excitabilitat, provocant una depressió neuronal similar a la
produïda per altres substàncies depressores (anestèsics). També modifica alguns
processos cel·lulars en els sistemes de neurotransmissió cerebral. L'alcohol
influeix en diversos sistemes de neurotransmissors diferents: GABA, glutamat,
dopamina, serotonina i endorfina.
L'alcohol
estimula el sistema del GABA. Aquest neurotransmissor, en el cervell, actua com
a inhibidor de diversos circuits neuronals. L'alcohol, quan s'adhereix als
receptors del GABA produeix que aquest romangui més temps adherit així com
també, que el GABA s'uneixi amb major freqüència al seu receptor, augmentant el
nombre de missatges d'inhibició entre les neurones. D'aquesta manera, la
potenciació del sistema gabaèrgic explicaria els efectes de l'alcohol sobre la
relaxació muscular, la inducció de sedació, alteració de les capacitats motores
i cognitives, etc.
Per la seva
banda, l'alcohol inhibeix l'activitat del glutamat. Aquest neurotransmissor
actua com excitador del sistema nerviós central. Així, quan l'alcohol
s'adhereix als receptors del glutamat, aquests canvien de forma produint que el
neurotransmissor no pugui connectar-se al mateix. D'aquesta manera, no es
transmet cap senyal a la neurona receptora i no es duu a terme cap acció.
Mitjançant el bloqueig de l'alcohol, s'inhibeixen diversos processos de la
neurona receptora incloent l'alliberament d'altres neurotransmissors produint
així, una inhibició de l'activitat cerebral.
Com altres
drogues d'abús, el consum d'alcohol també produeix un increment de dopamina en
el nucli accumbens (sistema de recompensa) així, es produeix una sensació de
plaer i eufòria però, si la ingesta es torna crònica el cervell s'adapta, amb la
qual cosa es torna menys sensible a la dopamina i s'allibera menys dopamina
provocant que les concentracions d'aquest neurotransmissor siguin massa baixes
i que això pugui produir un estat d'ànim deprimit.
L'alcohol
estimula el sistema neurotransmissor de la serotonina i dóna una sensació d'eufòria
i de vinculació amb l’altra gent. També activa el sistema endorfínic,
alliberant endorfines en el cervell cosa que pot disminuir el dolor i donar
sensació d'eufòria quan es consumeix alcohol. De la mateixa manera, pot produir
una disminució de la respiració i fins i tot la seva detenció pel fet que, els
receptors d'endorfines controlen els músculs respiratoris i quan les endorfines
s'adhereixen a aquests receptors, es redueix l'activitat respiratòria.
Efectes del consum d'alcohol
Els efectes
produïts pel consum d'alcohol depenen de la quantitat ingerida però també hi ha
altres factors que poden agreujar aquests efectes com són:
- Edat: Els joves, que es troben en un procés de desenvolupament físic i hormonal, són més susceptibles d'una intoxicació.
- El pes: Les persones amb menys pes toleren una menor quantitat d'alcohol que les que tenen més pes.
- El sexe: Les dones toleren una menor quantitat d'etanol en el seu cos. A més, relacionat amb el factor anterior, el pes, en general les dones pesen menys i la mida dels seus òrgans interns és més petita respecte als homes.
- Quantitat i rapidesa del consum: A major quantitat d'ingesta d'alcohol en menys temps, major possibilitat d'intoxicació.
- Ingestió simultània de menjar: Alenteix la intoxicació però no evita ni redueix els danys a l'organisme.
- Combinació amb altres substàncies: Si es combina amb altres substàncies sedants (tranquil·litzants, analgèsics, etc.) es potencien els efectes sedants de l'alcohol. Si es combina amb la cocaïna, que és estimulant, els efectes es contraresten, però la toxicitat de les dues substàncies juntes és major que si el consum és per separat. A més, cal tenir en compte que, el consum d'alcohol combinat amb begudes carbòniques (tòniques, etc.) Accelera la intoxicació.
Depenent de la
quantitat d'alcohol en sang s'aniran produint diversos efectes. Cal recordar
que tots els factors anteriorment esmentats també influiran en aquests efectes
i la situació, l'estat d'ànim o la tolerància que es tingui a l'alcohol, entre
altres factors.
Concentració en sang
|
Efectes
|
0,01-0,05 g/l
|
Eufòria, disminució
dels reflexos, lentitud i/o malaptesa.
|
0,05-1 g/l
|
Desinhibició
social, eufòria, augment de l'autoestima, disminució del camp visual,
lentitud i/o malaptesa, judici i concentració alterats, reducció de la
capacitat d'atenció.
|
1-1,5 g/l
|
Inestabilitat
emocional, confusió, agressivitat, descontrol, disminució de l'atenció i de
les inhibicions, pèrdua del judici crític, alteració de la memòria i la
comprensió, dificultats en la parla i en els moviments, visió doble, menor
resposta als estímuls sensorials i baixa capacitat de reacció.
|
1,5-2 g/l
|
Desorientació i
confusió mental, dificultat per parlar i caminar, major descontrol, marejos i
vòmits, alteracions en la percepció del color, formes i moviment, disminució
del llindar del dolor i exageració en la manifestació dels sentiments,
alteració de l'equilibri (atàxia) i descoordinació muscular.
|
2-3 g/l
|
Escassa
consciència, apatia (no tenir ganes de res), inèrcia (deixar-se portar),
incapacitat i descoordinació muscular, incapacitat de caminar i parlar,
incontinència d'esfínters, vòmits, estupor i son.
|
3-4 g/l
|
Inconsciència
completa (coma), estat anestèsic, hipotèrmia, problemes en la respiració i la
circulació sanguínia, absència de reflexos i sensibilitat.
|
Més de 4 g/l
|
Mort per
paràlisi dels centres respiratoris i vasomotor.
|
Riscos i conseqüències del
consum d'alcohol
Beure alcohol,
com s'ha vist, té efectes immediats. Les conseqüències a curt termini de la
ingesta d'alcohol són la intoxicació etílica que, com ja hem vist pot provocar
un estat de coma i fins i tot la mort. A més afavoreix les conductes de risc ja
que desinhibeix a la persona i provoca una falsa sensació de seguretat. Per
això, està relacionat amb accidents de trànsit i laborals, altercats,
agressions, etc.
A més, el consum
d'alcohol produeix una sèrie d'alteracions tant a nivell físic com psicològic a
curt i llarg termini. Aquests són alguns dels riscos i conseqüències físiques a curt termini del consum d'alcohol en els diferents sistemes i òrgans:
Sistema digestiu
La ingestió d'una
dosi moderada d'una beguda fermentada, estimula la secreció àcida gàstrica de
manera evident. Un consum massiu ocasional pot produir alteracions de la mucosa
gàstrica de tipus inflamatori reversibles com la hiperèmia, erosions i fins i
tot hemorràgia de la mucosa. Així com també facilita el reflux gastroesofàgic.
Fetge
En el consum
ocasional es va danyant el fetge ja que aquest és l'encarregat de metabolitzar
gran part de l'alcohol. Així, en una ingesta massiva el fetge es sobrecàrrega
i, si aquestes, es produeixen de forma continuada es pot arribar a desenvolupar
malalties hepàtiques.
Pàncrees
Un consum
episòdic massiu pot desencadenar una pancreatitis aguda.
Sistema circulatori
El consum
esporàdic massiu d'alcohol pot produir arítmies i trastorns de conducció
cardíaca.
Sistema metabòlic
Hi ha un gran
risc d'hipoglucèmia durant la intoxicació etílica i també posteriorment.
Després d'un període d'abús d'alcohol pot aparèixer cetoacidosi alcohòlica, és
a dir, hi ha una producció excessiva de cossos cetònics. També, durant la
intoxicació es pot incrementar la síntesi d'àcid làctic. El consum ocasional
d'alcohol incrementa la diüresi de manera transitòria.
Per la seva
banda, a llarg termini el consum
continuat alcohol també té una sèrie de riscos i conseqüències físiques:
Sistema digestiu
Pot produir
hipertròfia parotídia, és a dir, un engrandiment de les cèl·lules paròtides.
També produeix gastritis crònica. Es produeixen alteracions de l'absorció
intestinal d'origen multifactorial, així com atròfia de les vellositats
produint una mala absorció i deficiència de vitamines i oligoelements.
L'afectació hepàtica i pancreàtica pot alterar la digestió de molts aliments,
sobretot dels greixos. Afecta la motilitat, per exemple, les begudes de baixa
graduació acceleren el buidament gàstric. A més, a l'intestí prim i gros poden
donar-se tant una lentificació com una acceleració del trànsit produint diarrea
i/o restrenyiment. La diarrea lleu és freqüent en alcohòlics crònics i sol
desaparèixer espontàniament amb l'abstinència.
Fetge
Com més durada i
quantitat de consum d'alcohol més possibilitats de patir malalties hepàtiques.
La majoria de bevedors habituals tenen el fetge gras (esteatosi), que és
l'augment de la síntesi d'àcids grassos i la seva acumulació en el mateix. La
esteatosi sol ser benigna, asimptomàtica i reversible amb l'abstinència. També
es pot patir hepatitis alcohòlica, on el fetge s'inflama a causa del consum
excessiu d'alcohol i algunes cèl·lules del fetge es necrosen. L'últim pas de
l'hepatopatia alcohòlica és l'anomenada cirrosi hepàtica que només arriba a
alguns bevedors excessius. Es caracteritza per la substitució del teixit del
fetge que es necrosa per fibrosi, cicatrius i nòduls que resulten del procés de
regeneració del teixit danyat.
Pàncrees
El consum habitual
i continuat d'alcohol produeix pancreatitis crònica, el pàncrees està lesionat
a causa de l'abús intens i prolongat d’alcohol.
Sistema circulatori
A causa del
consum d'alcohol, el cor és incapaç de bombar la sang de forma eficient
produint una insuficiència cardíaca anomenada miocardiopatia alcohòlica. També
produeix arítmies cardíaques i altres trastorns de conducció cardíaca. Es pot
produir una cardiopatia isquèmica que significa que hi ha un desequilibri entre
el subministrament d'oxigen i la demanda cardíaca. El consum abusiu i prolongat
d'alcohol és un factor de risc d'hipertensió arterial així com també d'ictus
cerebral.
Sistema nerviós
Un dels síndromes
més comuns en alcohòlics crònics és la síndrome de Wernicke-Korsakoff: La
primera fase és la encefalopatia de Wernicke, que pot ser reversible, i la
segona la demència de Korsakoff si no s'aplica cap tractament. La causa
d'ambdós processos és la deficiència de tiamina (vitamina B1) que és molt
freqüent en alcohòlics crònics, encara que no exclusiva dels mateixos. La
degeneració cerebel·losa, és per a molts autors una forma parcial
d'encefalopatia de Wernicke i, consisteix en inestabilitat i impossibilitat de
coordinació dels membres inferiors. La síndrome de SESA, és una encefalopatia
subaguda que produeix confusió i disminució del nivell de consciència, dèficits
neurològics focals i convulsions focals. També, encara que de manera molt poc
freqüent, pot presentar-se la malaltia de Marchiafava-Bignami en un consumidor
crònic. Aquesta malaltia es caracteritza per trastorns de la parla i de la
marxa, del to muscular i de la conducta de manera crònica que evoluciona cap a
una demència, també pot presentar convulsions o coma en forma aguda que sol
conduir a la mort ràpidament. La polineuropatia alcohòlica és deguda a l'efecte
directe de l'alcohol en els nervis perifèrics i produeix pèrdua de força,
parestèsies doloroses i sensació de cremor a la planta dels peus.
Sistema musculoesquelètic
La ingesta
abusiva d'alcohol pot produir miopatia alcohòlica, és a dir, produeix graus
variables de debilitat i atròfia en la musculatura. També pot produir
osteoporosi a més d'alteracions articulars. En algunes ocasions pot produir la
contractura de Dupuytren que comença amb la retracció del palmell de la mà amb
la consegüent dificultat d'estendre els dits.
Sistema endocrí
L'alcohol actua
directament sobre l'eix hipotàlem-hipofisari-gonadal produint hipogonadisme
masculí, és a dir, trets feminitzants en els homes i infertilitat, i trastorns
menstruals en les dones i fins i tot infertilitat. En alcohòlics crònics és
freqüent detectar hipotiroïdisme, és a dir, una disminució de la síntesi i
alliberament de l'hormona tiroïdal. Així com també disminueix la resposta
humoral a l'estrès.
Sistema metabòlic
En el consum
crònic es pot donar cetoacidosi alcohòlica que, com ja s'ha comentat, és la
producció excessiva de cossos cetònics. A més, també es pot presentar la
acidosi làctica, que és l'acumulació del lactat. Així com en el consum
ocasional té un efecte diürètic, en el consum crònic l'alcohol es comporta com
un antidiürètic. També provoca deficiències nutricionals encara que es
mantingui una nutrició normal.
Sistema Immune-Hematològic
En el consum
prolongat d'alcohol es pot presentar anèmia, deficiència d'àcid fòlic i
alteració del metabolisme del ferro a causa de diversos factors entre els quals
es pot esmentar la deficiència nutricional i la malabsorció intestinal.
Aquest tipus de
consum pot reduir el nombre i afecta la funció dels fagòcits produint
alteracions de la resposta immune. A més, es produeixen alteracions en
l'hemostàsia i la coagulació amb la qual cosa el temps d'hemorràgia s'allarga.
Càncer
A més, el consum
crònic d'alcohol incrementa de manera important el risc de patir càncers a la
boca, esòfag, laringe, fetge i mama, i en menor mesura, també els d'estómac,
còlon i recte.
Dependència
Un dels riscos
que cal tenir molt present és que l'alcohol produeix dependència, tant física
com psicològica, i que el temps necessari per al seu desenvolupament és molt
breu. Això és perquè els receptors GABA es tornen menys sensibles a l'alcohol
així que es necessita beure més alcohol per aconseguir el mateix nivell de
relaxació. De la mateixa manera, els receptors del glutamat, en ser bloquejats,
generen més receptors amb la qual cosa, es necessita una major quantitat
d'alcohol per bloquejar aquests nous receptors. Un altre factor molt important
de la generació de la dependència és la segregació tant de dopamina, serotonina
com endorfines que produeix el consum d'alcohol ja que aquesta genera una
sensació de plaer i eufòria que fa que es vulgui beure més per mantenir aquesta
situació. També esmentar que la segregació de dopamina en el sistema de recompensa
és un factor per al desenvolupament de la dependència.
Embaràs
També s'ha de
tenir molt en compte l'anomenada síndrome alcohòlica fetal. Aquesta
s'identifica per un patró d'anormalitats funcionals i de desenvolupament que
pateix un nen com a conseqüència del consum, durant l'embaràs, per part de la
mare. Són nens que generalment neixen amb poc pes i anormalitats facials com
els ulls més petits, galtes aplanades, etc. Tenen retards en el
desenvolupament, coordinació deficient del sistema locomotor, epilèpsia, etc. A
més, presenten alteracions cognitives des del moment del naixement com la
reducció en els nivells generals d'intel·ligència i alteracions específiques en
funcions cognitives com la memòria verbal, el raonament, etc. Tot això contribueix
a la poca capacitat de socialització d'aquests nens, tenint serioses
dificultats per establir i mantenir relacions amistoses.
Com ja hem
anunciat, el consum excessiu, intensiu i/o prolongat d'alcohol, produeix una
sèrie d'alteracions psicològiques, pot
provocar o precipitar els següents quadres psiquiàtrics:
Trastorn
|
Simptomatologia
|
Psicòtics
|
Al·lucinacions
transitòries
Al·lucinosi
alcohòlica
Intoxicació amb
símptomes psicòtics
Gelosia: compulsiva
i injustificada
|
Estat d'ànim
|
Depressió
|
Del comportament
|
Intoxicació
patològica
|
Del nivell de
consciència
|
Delirium
Tremens: la fase més greu de la síndrome d'abstinència.
Síndrome de
Wernicke
|
Cognitius
|
Amnèsia:
episòdica o persistent com la Síndrome de Korsakoff.
Deteriorament
cognitiu
Demència
|
A tenir en compte
Si s'interromp
bruscament el consum d'alcohol es poden experimentar símptomes d'abstinència
com insomni, nerviosisme, suors, ansietat, depressió, etc. Això és degut a que
l'estructura dels receptors GABA, anteriorment comentats, ha canviat i en absència
d'alcohol, el sistema nerviós és sobreestimulat, al rebre molt pocs missatges
inhibitoris. A més, els receptors del glutamat deixen d'estar bloquejats, a més
d'haver incrementat la seva sensibilitat amb la qual cosa, s'adhereixen grans
quantitats de glutamat en els receptors i les neurones es sobreestimulen podent
arribar, en el pitjor dels casos, a produir epilèpsia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.